Aquest cap de setmana estarem tant divendres per la tarda com dissabte tot el dia amb la nostra taula de merxandatge a la cantonada del Carrer Gran de Gràcia amb Carrer Astúries, al costat de la parada de Fetro de Fontana. Us hi eseprem!

La entrada Proxima taula: Divendres 31 de Maig i Dissabte 1 de Juny se publicó primero en Gats de Gràcia.

Com cada any estarem al carrer llibertat, la paradeta hi serà els dies 15, 16, 17 i 18 durant tot el dia. Us hi esperem!

La entrada Gats de Gàcia estarem a les festes de Gràcia amb la nostra paradeta de merxandatge! se publicó primero en Gats de Gràcia.

El dissabte 19 d’ octubre, la Plaça del Diamant de Gràcia s’omplirà de diversió felina i solidaria per a tota la familia. Espectacles, xerrades, tallers artístics, ball i bona música, pel gaudiment de grans i petits:

Pel matí, l’Associació Teixint Connexions oferirà, per l’últim any, el seu fantàstic taller de crear titelles de dit.

Junt amb les voluntàries de Gats de Gràcia, pintarem divertides caretes de gats i globus.

Montana Colors, presenta un taller d’iniciació al graffiti per infants. Treballarem sobre uns cubs de cartró apilables sobre els quals els infants pinten amb esprais base aigua no tòxics i amb la supervisió del tallerista, tot investigant les tècniques bàsiques, els colors i les textures, emprant plantilles i en definitiva desenvolupant la imaginació!

https://www.montanacolors.com/

El matí acabarà amb un divertit taller de chachachá i exhibició de ball per Xavier Manresa i Francina Plujà Escola Torremadé-Sanz

Per la tarda comptem amb la col.laboració de l’artista de renom internacional Marta Lafuente, que crearà un mural col.laboratiu al voltant de la figura del gat i on tots podrem deixar la nostra aportació creativa.

https://academyofartbarcelona.com/profesores/marta-lafuente-cuenca/

Com que el gat és el protagonista del dia, aquest any comptem amb xerrades i un taller interessantíssim sobre els nostres felins:

«Històries de la gateta Nur» a càrrec de l’ Elena Horiuel -12.45H. Conte per explicar, sensibilitzar i responsabilitzar els nens i les nenes en el respecte i l’empatia envers tots els éssers vius i explicar les tasques que fem a Gats de Gràcia i el que suposa mantenir una colònia. També d’ informar dels recursos de què es disposa davant l’abandonament d’animals i contribuir a la prevenció de qualsevol tipus de comportament violent envers els éssers vius des de la infantesa .

«Comportament felí: Com fer feliç al nostre gat» a càrrec de DACS Veterinària

«Història del Gat» a càrrec de l’Helena Escoda.

A la tarda tornarà Manel Capellades con el espectacle » A tota màquina», companyia BITXICLETA, gags de pallasso molt interactius per tots els públics, barrejats amb la màgia i per acabar un esbojarrat ball amb bombolles, confetti i globus gegants.

Aquest any la bona música en directe ve de la mà del cantautor d’EEUU i veí del barri de Gràcia, Marshall, un repertori de jazz, blues i belles melodies.

11.00 Salutació a càrrec de la presidenta de Gats de Gràcia Yolanda van Amersfoort.

11.15 Tallers creatius infantils: Teixint Connexions.

11.30 Taller grafiti: Montana Colors

12.00 Xerrada: «Com fer feliç al nostre gat» a carrèc de DACS Veterinària

12.45 Taller infantil «Històries de la gateta Nur» per GdG.

13.30 Taller de Chachachá i exhibició de ball: Xavier Manresa i Francina Plujà Escola Torremadé-Sanz.

14.30 Dinar.

16.00 Escacs al carrer: EDAMI (Escuela de Ajedrez Miguel Illescas)

16.30 Mural Col.lectiu per Marta Lafuente Cuenca

17.00 Xerrada «Història del Gat» a càrrec d’ Helena Escoda.

17.45 ESPECTACLE «A Tota Màquina», Companyia Bitxicleta

18.45 CONCERT acústic. «Marshall».

19.45 DJ Miau.

20.30 Fi de festa

Durant tot el dia: paradeta solidària de Gats de Gràcia i l’ EXPO: «Els gats i el cinema»

—————————————————————-
Gats de Gràcia és una entitat sense ànim de lucre. La nostra missió es porta a terme a Barcelona, al districte de Gràcia, i consisteix a protegir i tenir cura dels gats feréstecs que viuen al carrer, solars, parcs i llocs públics, així com dels qui viuen en patis interiors sense responsable aparent. La nostra visió és la d’una societat sensibilitzada amb els animals i, en especial, amb els gats de carrer.

https://www.facebook.com/events/2405215932865508/

La entrada Disssabte 19 d’Octubre, Arriba la VI Festa del Gat! se publicó primero en Gats de Gràcia.

Aquest mes de març, si compres a Zooplus utilitzant el bàner que trobaràs a peu de pàgina, encara ens donaran més diners per ajudar els gats del barri!

Del 3 al 31 de març, el donatiu serà del 8% en comptes de l’usual 3%!

Què esperes! Fes les teves compres del mes a Zooplus a través del nostre enllaç i gràcies per col·laborar!

La entrada Al Març les teves compres a Zooplus ens augmenten les donacions! se publicó primero en Gats de Gràcia.

Gats de Gràcia es una asociación sin fines de lucro que mantiene 400 gatos ferales en las distintas colonias del Distrito de Gràcia y sus alrededores, así como gatos acogidos para adopción. Todos necesitan alimento y atención veterinaria. Las restricciones debidas al Covid-19 nos impiden desarrollar las actividades de captación de fondos que hacemos para afrontar estos gastos. La situación es angustiante, nuestros gatos están en peligro, y por eso necesitamos tu ayuda.

Para donar, clica directamente aquí:

La entrada Los gatos de Gràcia están en peligro, debido a las restricciones por el Covid-19 se publicó primero en Gats de Gràcia.

Las adopciones de Gats de Gràcia quedan postergadas hasta que termine el confinamiento, que esperemos sea pronto.
Mientras tanto, nuestras voluntarias siguen al pie del cañón, cuidando de los gatos. Nuestro trabajo no para!

La entrada Las adopciones quedan postergadas hasta el fin de confinamiento se publicó primero en Gats de Gràcia.

El Dimecres 15 d’ Abril es va publicar a El Periódico una entrevista a Yolanda van Amersoft de Gats de Gracia, sobre com l’associació afronta la situació de pandèmia, les seves dificultats i la seva nova campanya de micromecenatge.

Enllaç: Article a El Periódico.

La entrada Entrevista El Periódico a Yolanda van Amersfoort, presidenta de Gats de Gràcia per la situació de les colònies de gats durant la situació de COVID-19 se publicó primero en Gats de Gràcia.

El Dilluns 11 de maig es va publicar a La Vanguardia una entrevista a Yolanda van Amersoft de Gats de Gracia, sobre com les associacions que vetllen per les colònies de gats de Barcelona afronten la situació de Pandèmia i les seves dificultats.

Enllaç: Article a La Vanguardia.

La entrada Entrevista a la Vanguardia a Yolanda van Amersfoort, presidenta de Gats de Gràcia per la situació de les colònies de gats durant la situació de COVID-19 se publicó primero en Gats de Gràcia.

A partir d’ara ja ens pots comprar samarretes, tasses, i altres productes que tenim normalment a les paradetes, tots els beneficis aniran destinats a cuidar i alimentar els gats de gràcia i voltants.

Animat a donar-hi un cop d’ull al següent enllaç:

https://es.wallapop.com/user/gatsd-336279068

La entrada Ja pots comprar-nos marxandatge de Gats de Gràcia a través d’internet! se publicó primero en Gats de Gràcia.

Gràfica dels gats que vam acollir/rescatar durant el 2020 i l’acció efectuada

La entrada Gràfica dels gats que hem acollit/rescatat durant el 2020 se publicó primero en Gats de Gràcia.

Uno de los problemas más comunes que se encuentran las asociaciones como la nuestra, es lo difícil que es encontrar un hogar para los gatos adultos.

Si bien es verdad que los pequeños tienen su encanto, los gatos adultos llevan consigo una maletita llena de ventajas, y lo más importante es que quizá sea la última oportunidad que tengan de entrar en un hogar con una familia que quiera cuidarles y darles el amor que necesitan.

Aquí te compartimos las principales ventajas de adoptar un gato adulto.

Los conocerás tal y como son.

Sin sorpresas. Desde cosas tan simples como su tamaño o el desprendimiento del pelo, hasta saber si son miedosos, juguetones, tranquilos, si les gusta la marcha, o si te darán tregua a la hora de los mimitos y caricias. La asociación tendrá toda esta información sobre su personalidad y carácter para que la tengas en cuenta cuando decidas adoptar.

No destrozan y son más tranquilos.

Pueden ser muy juguetones, sin embargo, los gatos adultos ya están en una etapa de su vida en la que conocen las normas. Nada de arañar sofás, escalar cortinas, destrozar plantas o meterse en la lavadora o el lavaplatos. Con un gato adulto ya no tienes que estar pendiente ni de ellos, ni de sus travesuras.

Amigos de los niños.

Tomando en cuenta su personalidad, podrás llevar a tu hogar a un gato que sabes que podrá convivir con los pequeños de la casa. Su gran ventaja es que ya son expertos en salir de situaciones peligrosas, por lo que jugar con los niños supone menos riesgo tanto para el gato, de sufrir algún pisotón o abrazo “demasiado cariñoso”; como para el niño, de sufrir algún rasguño por la defensa instintiva del animalito.

Suponen menos coste.

Un gato adulto ya no requiere de tantas vacunas, ni esterilización o castración, por lo que el gasto en veterinario dista mucho de lo que requiere necesariamente un gato pequeño.

Son más agradecidos.

Al contrario de lo que se pensaría, estos gatos no terminan en asociaciones por portarse mal o porque tengan algo malo. Generalmente, llegan hasta nosotros porque su cuidador ha fallecido, porque tiene que mudarse de país, la llegada de un bebé a la familia, o en algunos casos por que ha salido alguna alergia repentina.

Cuando decides adoptar un gato adulto le estás dando su última oportunidad de tener un hogar y eso te lo agradecerá el resto de su vida.

La entrada VENTAJAS DE ADOPTAR UN GATO ADULTO. se publicó primero en Gats de Gràcia.

La entrada Tot l’equip de Gats de Gràcia us desitja un feliç Sant Jordi se publicó primero en Gats de Gràcia.

Amasar es una conducta instintiva de los gatitos recién nacidos para favorecer la salida de la leche materna para poder alimentarse.

Aunque no se sabe exactamente el motivo por el que un gato amasa una almohada, manta o incluso a nosotros, es otro comportamiento aceptado como normal y típico de los gatos,  como puede ser el ronroneo, el rascarse o lamerse.

Lo que sí es seguro es que los gatos amasan cuando están en un entorno relajado y confortable.

Hay varias teorías sobre el por qué amasa un gato:

El motivo más conocido es la muestra de afecto que siente el gato por la persona a la cuál amasa, es decir es su forma de demostar su amor y cariño hacia ti!

Cuando a parte de amasar también ronronea a la vez, se interpreta como una llamada de atención por parte del gato, porque está feliz y quiere que le hagas caso y mimitos.

Otro motivo, es que lo hacen para marcarte como suya, inpregnando sus feromonas en ti para que los otros gatos o animales sientan en ti su olor, como de su propiedad.

Otra razón sería porque los gatitos amasan a su mamá desde que nacen para alimentarse y se cree que este comportamiento lo siguen haciendo cuando se han separado de su mamá antes de tiempo y les recuerda cuando estaban mamando. Por naturaleza, la leche materna forma parte de la alimentación del gatito hasta las 8 semanas aproximadamente.

Otros gatos realizan estos movimientos encima de una manta o almohada con la finalidad de hacerla más blanda para dormir en ella.

Sea por el motivo que sea, es un acto positivo puesto que está basado en el carino que tu gato siente por ti!

La entrada ¿Por qué amasa mi gato? se publicó primero en Gats de Gràcia.

Uno de los problemas más comunes que se encuentran las asociaciones como la nuestra, es lo difícil que es encontrar un hogar para los gatos adultos.

Si bien es verdad que los pequeños tienen su encanto, los gatos adultos llevan consigo una maletita llena de ventajas, y lo más importante es que quizá sea la tuya, la última oportunidad que tengan de entrar a un hogar con una familia que pueda cuidarles y darles el amor que necesitan.

Aquí te compartimos las principales ventajas de adoptar un gato adulto:

Los conocerás tal y como son.

Sin sorpresas. Desde cosas tan simples como su tamaño o el desprendimiento del pelo, hasta saber si son miedosos, juguetones, tranquilos, si les gusta la marcha, o si te darán tregua a la hora de los mimitos y caricias. La asociación tendrá toda esta información de su personalidad y carácter para que la tengas en cuenta cuando decidas adoptar.

No destrozan y son más tranquilos.

Pueden ser muy juguetones, sin embargo, los gatos adultos ya están en una etapa de su vida en la que conocen las normas. Nada de arañar sofás, escalar cortinas, destrozar plantas o meterse en la lavadora o el lavaplatos. Con un gato adulto ya no tienes que estar tan pendiente de ellos, ni de sus travesuras.

Amigos de los niños.

Tomando en cuenta su personalidad, podrás llevar a casa a un gato que sabes que convivirá con los pequeños de la casa. Su gran ventaja es que ya son expertos en salir de situaciones peligrosas, por lo que jugar con los niños comporta menos riesgo tanto para el gato, de sufrir algún pisotón o abrazo “demasiado cariñoso”; como para el niño, de sufrir algún rasguño por la defensa instintiva del animalito.

Suponen menos coste.

Un adulto ya no requiere tantas visitas de seguimiento como un gatito, por lo que el gasto en veterinario dista mucho de lo que requiere necesariamente un gato pequeño.

Son más agradecidos.

Al contrario de lo que se pensaría, estos gatos no terminan en asociaciones por portarse mal o porque tengan algo malo. Generalmente, llegan hasta nosotros porque su cuidador ha fallecido, porque tiene que mudarse de país, por alguna alergia repentina o simplemente porque ya no lo quieren.

Cuando decides adoptar un gato adulto le estás dando su última oportunidad de tener un hogar y eso te lo agradecerá el resto de su vida.

La entrada Las ventajas de adoptar un gato adulto. se publicó primero en Gats de Gràcia.

Los primeros 14 días de vida son fundamentales para la supervivencia de los neonatos. Sino están con la madre, el peligro se agrava.

Si te encuentras en la situación de encontrar gatitos en la calle recién nacidos, debes asegurarte muy bien que su madre no esté escondida por los alrededores. Es importante que estén a su lado ya que su vida depende de ello.  Si ella no está, antes de que los gatitos corran peligro ¡recógelos!

Es muy normal que no sepas qué hacer, por eso lo mejor es contactar con un veterinario de inmediato o con una asociación que te pueda asesorar. Sustituir a una madre es difícil, pero con la ayuda adecuada podrás sacarlos adelante.

Igualmente, a nosotros nos gustaría exponerte aquí algunos de los consejos básicos en los que te puedas apoyar para ayudar a estos pequeñines.

1. Buscar un lugar donde ponerlos a salvo. Podría ser una caja o una cama para gatos con una manta para que se sientan seguros y calentitos. Lo ideal es que estén en una habitación tranquilos, a una temperatura ambiente alta (entre 27 y 32ºC) y una humedad adecuada. Esto es importante ya que corren un alto riesgo de hipotermia, debido a que siendo tan pequeños no termorregulan ni tienen grasa subcutánea.
2. La alimentación es otro factor fundamental y para ello existen leches para gatitos. Nunca hay que darles leche de vaca desnatada, ni de cabra. Estas les causarían diarrea, lo que les provocaría deshidratación y con ello la muerte. La leche debe ser especial para gatitos y mejor con calostro, ya que reforzarán sus anticuerpos defensores, puesto que cuando nacen solo tienen un 5% de estos anticuerpos. Esta leche se puede comprar en clínicas veterinarias, farmacias y tiendas de productos para mascotas. Es importante que la leche esté a la misma temperatura de los gatitos. Los neonatos en su primera semana de vida, su temperatura corporal oscila entre 35,5 y 37,2ºC, y a partir de la segunda semana, entre 36,1 y 38,7ºC.
   Se prepara un biberón por toma y la que sobra hay que tirarla. No se puede guardar para la siguiente toma. El biberón se da cada 2h durante las dos primeras semanas de vida, incluso por la noche. Después se puede espaciar a cuatro horas.
3. Defecar y orinar es otro de los factores de cuidado. Después de cada toma hay que estimular a los gatitos con una gasa húmeda calentita, imitando la lengua de su mamá. Suelen hacer caca entre 2 y 3 veces al día.
4. El control de la temperatura es fundamental. Si el gatito tiene una temperatura inferior a 35ºC no hay que darle de comer, porque no tragará y sus intestinos estarán parados debido a su estado de hipotermia. Primero hay que subirle la temperatura poco a poco y después darle de comer. Si un gatito tiene la temperatura baja hay que aumentarla poco a poco, nunca con un secador o calefactor directo. Lo mejor son las mantas eléctricas, SIEMPRE con una toalla entre la manta y el gatito para evitar quemaduras; las bolsas de agua caliente, también con una toalla de por medio o las bolsas de semillas sin olor.
5. Controlar el peso. Cada día debe aumentar unos 10 gramos. Si no aumenta, algo le ocurre y se debe consultar al veterinario.
6. A partir de las 4 semanas se puede introducir un poco de pienso kitten y las dietas húmedas de calidad alta.

Como hemos comentado antes, las dos primeras semanas de vida sin la madre, la tasa de mortalidad es alta y esto es debido principalmente a:

Hipotermia: Es importante tener en cuenta que nunca se debe poner al gatito directamente sobre el foco del calor, ya que se puede quemar o alcanzar una temperatura demasiado alta.  No deben subir más de 1º C por hora.

Hipoglucemia: No quieren mamar y duermen mucho. La glucosa se mantiene con tomas de leche regulares. Hay que consultar con el veterinario.

Deshidratación: Es importante que no se salten ninguna toma de leche. Para ayudarles a mantenir una buena hidratación es importante una humedad ambiental del 60%. Los humificadores para las casas ayudan mucho en este caso.

Infecciones bacterianas: Hay un alto riesgo de muerte repentina. La mayoría de infecciones provienen del ambiente. Hay que vigilar mucho la higiene y la manipulación del gatito.

Es importante un seguimiento veterinario para asegurar que todo va bien.

La entrada Cómo cuidar de un gatito neonato huérfano. se publicó primero en Gats de Gràcia.

Hay muchos estudios que afirman que los gatos negros son los menos adoptados únicamente por el color de su pelo, al vincularse con creencias y superticiones relacionadas con la brujería, la magia negra y la mala suerte.

Las historias de brujería existen desde finales de la Edad Media donde se acusaban a algunas mujeres de brujas y su poder para convertirse en gatos negros, los cuales eran demonizados y quemados en hogueras. De ahí las superticiones.

En la época del renacimiento, y gracias al movimiento romántico del siglo XIX, se empieza a apreciar una ligera aceptación hacia el gato negro, puesto que empieza a aparecer en pinturas, literatura, música, etc. Pero a día de hoy se puede afirmar que todavía hay personas que los rechazan por este motivo.

Otra razón con la que se enfrenta el gato negro de no ser tan adoptable, es que muchas personas consideran que no quedan bien en las fotografías, selfies, etc. Los animales invaden las redes sociales pero pocos son gatos negros.

La dificultad de adopción por ser de color negro, no es algo exclusivo de los gatos, también les ocurre a los perros, tanto que ya se conoce como el «síndrome del perro negro».

Estos son los principales motivos que comporta que el  índice de adopciones de gatos de color negro sea más bajo que el de gatos de colores más claros. Por ello, os mostramos un par de razones para adoptar un gato negro:

La primera y más importante, es porque tienen menos posibilidades que cualquier otro de distinto color y se merecen una oportunidad! Y la segunda, es que son animales muy bonitos y exóticos, con un pelaje brillante y unos ojos amarillos o verdes que hipnotizan.

Así, que por todo ello, si estás pensando en adoptar, dale la oportunidad a un gato negro!

La entrada Gatos negros, los menos adoptados. se publicó primero en Gats de Gràcia.

Ens atrauen amb els seus moviments suaus i elegants, ens fascinen amb la seva mirada de pupil·les allargades i la seva fortalesa física. Temem les seves urpes esmolades tant com la seva aparent independència perquè no se sotmeten i com diu la dita alemanya “ l’educació dels gats no és tan difícil, només en un parell de dies ens han ensenyat el més necessari”, una dita que il·lustra molt bé que els humans ens adaptem a ells quasi més que ells a nosaltres. Encara que també hi h

a detractors dels gats, el cert és que a nivell mundial hi ha tres vegades més gats domèstics que gossos i si ho traduïm en xifres del nostre continent, hi ha cent milions de gats domèstics a Europa i vuitanta de gossos. Per molt

que es digui que el gos és el millor amic de l’home, el gat segueix sent la mascota més triada arreu del món i el poder de la seva seducció queda palès en els quaranta milions de persones al Regne unit que miren vídeos de gats a diari. Però per quin motiu ens a

graden tant aquests felins als humans? En aquest post intentaré revisar els aspectes clau que han portat a aquests quatre potes a aliar-se amb nosaltres i els han fet esdevenir estrella número 1 de les xarxes socials.
De tot el regne animal, el gat és el car

nívor que té els ulls més grans en proporció al seu cos. Aquests li permeten veure-hi a les fosques i abasten dos-cents vint graus. Les pupil·les verticals són especialment indicades per mesurar bé les distàncies quan l’animal està ajagut al terra. Això els permet ser més eficaços que altres felins a l’hora de caçar i és en el cas del gat molt necessari perquè no pot córrer durant massa estona seguida.
Però no només els ulls del gat són una petita meravella tècnica sinó també el seu sentit de l’oïda perquè hi senten sis vegades millor que nosaltres pobres humans. La musculatura de les seves orelles els permeten girar-les de manera independent.
Pel que fa al tacte els seus bigotis del gat li serveixen d’antena i l’ajuden a orientar-se fins i tot

en situacions on no hi ha cap mena de llum. I si parlem de la musculatura i de la flexibilitat del gat és important esmentar que comparativament són més forts que el tigre. Els gats són robusts i forts, capaços de fer salts increïbles, de caure de quatre potes des d’alçades impressionants i són autèntiques màquines de caçar. Per tot això l’home els va trobar fascinants i útils alhora des de que els gats ens van descobrir i van decidir venir a viure amb nosaltres ara fa uns vuit mil anys.

Com el Doctor John Bradshaw afirma, la decisió de l’humà d’adoptar el gat és una barreja de dos factors: per una banda els gats com a excel·lents caçadors ens mantenien rates i ratolins allunyats dels rebosts i per altra els seus trets facials desperten en els humans uns instints naturals que fan que els vulguem protegir. Si s’observa la cara d’un gat el més significatiu són els grans ulls, cap rodó i barbeta i nas petits. Aquests trets recorden als dels bebès humans i el nostre cervell està programat per respondre positivament a aquests trets que els alemanys anomenen “Baby Schema”. Està dem

ostrat científicament que quan els humans observem a nadons, el nostre cos segrega hormona dopamina en gairebé els mateixos nivells que quan mirem als gats. A més, automàticament, quan tenim bebès o gats al voltant els estudis científics han demostrat que els humans som més curosos amb el que fem. Resumint, que els gats eren animals útils i amb les seves cares adorables que ens recorden la d

els bebès ens van fer voler-los tenir al nostre voltant.

A més dels trets facials, jo afegiria que als humans la força i poder dels felins ens atrauen perquè que com va dir Vicor Hugo referint-se al seu gat “tenim a casa un tigre per acaronar”.
L’origen del nostre gat domèstic es remunta a fa uns onze milions d’anys a la jungla del sud-est asiàtic. En aquesta zona va aparèixer el que més tard evolucionaria al gat salvatge “Felis Sivestris Lybica”, el que va decidir viure amb nosaltres. Però en quin moment van apropar-se a nosaltres? Haurem de situar-nos entre uns vuit mil a sis mil anys abans de la nostra era en la zona del creixent fèrtil. El creixent fèrtil és una extensa àrea que abastavael Llevant Mediterrani, Mesopotàmia i Pèrsia, molt rica en diversos tipus de gra cultivable i en espècies d’animals aptes per ser mantingudes en ramats. És aquí on l’home va aprendre a conrear la terra, fer la collita i guardar els fruits en magatzems primitius per tal de poder-ne fer ús quan fos necessari. L’agricultura i la ramaderia van fer possible a l’home assegurar-se els aliments de manera que no els calgués sortir a caçar ni a recol·lectar. Aquesta revolució va portar als humans a disposar d’un temps que no tenien abans i d’aquí que en aquesta regió es desenvolupessin les primeres grans civilitzacions. I amb aquestes i els grans magatzems de menjar van aparèixer també les plagues de rates i ratolins que amenaçaven el benestar dels nuclis de població. Fins que els gats salvatges van apropar-se als magatzems d’aquests assentaments primitius del neolític a aprofitar-se de l’abundància de carn fres

ca oportunista que hi corria.

A Xipre es va descobrir una tomba d’un home jove enterrat a 40 centímetres d’un gat d’uns vuit mesos de manera cerimonial. Ambdós estan orientats cap a l’oest i la tomba està al mig d’un assentament que data d’aproximadament el 7.500 abans de Crist. Com que el gat salvatge no és originari de Xipre, s’ha de partir del fet que els primers pobladors ja el van portar amb ells per controlar les plagues. Que a la tomba d’aquell humà jove hi aparegui un gat disposat tan curosament prop l’humà fa pensar als investigadors que hi havia un vincle emocional entre l’home i el gat.
No obstant, el que se sap del cert és que el gat va passar a formar part de les llars en temps de l’Antic Egipte. Aquest país, amb un Nil que fertilitzava les terres per les quals passava, era molt ric en gra i altres cultius i l’ús de gats com a controladors de les plagues va ser crucial per a aquella civilització.
De ser un animal útil, el gat va passar a ser un animal venerat. És cert que els egipcis ja adoraven els lleons per la seva fortalesa i els consideraven els guardians dels faraons, però els animals reverenciats van anar canviant amb la història de l’antiga civilització. Així doncs en època més tardana, durant la segona dinastia, el gat ja era un animal homenatjat i amb divinitat pròpia perquè la deessa Bastet representava la protecció, l’amor i l’harmonia. La relació dels egipcis amb els gats ens pot semblar contradictòria. Per una banda els adoraven fins al punt que quan un gat dels de la casa es moria, els que hi vivien s’afaitaven les celles. Per altra banda es van començar a mo

mificar els gats per oferir-los a la deessa Bastet als temples dedicats a ella i la demanda de mòmies gat va créixer tant que els egipcis van començar a criar gats als temples només per sacrificar-los i momificar-los més tard. Setanta dies són necessaris per acabar el procés necessari per produir una mòmia, així és que ja us podeu imaginar que les mòmies dels felins es van convertir en una indústria lucrativa però amb un perill imminent: no hi havia prou gats per cobrir la demanda. Moltes mòmies de gat tardanes contenen només fragments d’aquest animal al seu interior i dintre d’algunes d’elles ni tan sols s’hi ha trobat restes animals. Els gats començaven a escassejar. Per altra banda, els egipcis tenien contactes comercials amb Pèrsia i els perses van descobrir aquests animals i els van començar a importar al seu territori. Els gats esdevingueren mercaderies de contraban ja que emportar-se els gats d’Egipte estava prohibit per llei a les terres faraòniques. Els perses van encarregar-se de fer arribar els peluts fins a la Índia.
L’autèntica expansió del gat es va produir quan els romans van començar a portar-los d’Egipte a Roma, on els petits felins va substituir la fura que era el que utilitzaven els romans per controlar les plagues de rates i ratolins. En contrast amb les boniques fures, els gats tenien l’avantatge que no feien pudor. I allà on anaven els romans a portar la seva civilització també hi anaven els gats que ben aviat van expandir el seu territori per arreu d’Europa.
Si bé la veneració dels romans pels gats no arriba a l’extrem de la dels egipcis, a la deessa Libertas se la representa sovint amb un gat als peus com a símbol de la independència. També la mitologia nòrdica amb la seva adoració a la natura considera el gat un animal màgic. La deessa de l’amor Freier vola pel cel empesa per un carruatge que porten dos gats.
En la mitologia nòrdica els gats també eren considerats animals màgics i la deessa Freia de l’amor i la fertilitat viatjava pel cel en un carruatge empès per dos gats salvatges.
L’Islam també té una bona imatge dels gats i el profeta Mahoma n’era un enamorat. I pel que fa als budistes, aquests creuen que quan mor un gat de la casa, aquest parla bé del seu amo a Buda per tal que aquest li sigui favorable.
El israelites que van estar tantíssim temps en territori egipci no veneraven els gats doncs per a ells només hi havia un únic Déu.
La bona reputació i la consideració cap al gat van acabar quan els pares de l’església el van considerar una encarnació del mal i del dimoni. La inquisició va perseguir bruixes i gats i va condemnar tantíssimes dones i gats a la foguera que el gat va estar a punt de desaparèixer d’Europa.
L’extermini dels nostres amics peluts va tenir unes conseqüències nefastes per a la salut pública al vell continent. La pesta, la pandèmia que va arrasar Europa provocant la mort d’entre un trenta a un seixanta per cent de la població depenent de les dates i les zones, era ocasionada per un bacteri que transmetien les puces i també les rates amb les seves mossegades. En zones humides i amb poca salubritat com eren les ciutats medievals europees, l’epidèmia es propagava sense poder-la aturar. Els gats ja no podien controlar les rates perquè ja no en quedaven. L’home va trigar molt en adonar-se de que els seus aliats peluts li podien ser útils i finalment els gats van tornar a la ciutat tot i el desprestigi que l’església catòlica els havia portat. L’estigma durà segles i encara al segle XVIII es deia que en un carruatge on hi hagués un gat els cavalls no galopaven com ho feien habitualment. També la superstició de que si ens creuem amb un gat negre tindrem mala sort prové d’aquesta època.
Però no tots els països van quedar tocats per la superstició infundada. Els romans tenen una colònia enorme de gats situada a les runes de Torre Argentina a la capital de la Península Itàlica. Els habitants de la ciutat del Coliseu encara alimenten i adoren els gats que campen per les runes perquè consideren que van salvar la ciutat d’un episodi de pesta.
Afortunadament avui dia ja està pràcticament superada l’animadversió cap als gats i són mascota predilecta a immensitat de països.
Grans personatges de la història han tingut una relació especial amb els nostres amics peludets. Churchill per exemple sempre va conviure amb mínim un gat. Einstein en tenia un de tigrat que patia depressió quan feia mal temps. Einstein deia “sé què et passa, però no sé com canviar-ho”. Dalí apareix en nombroses fotos amb el seu gat i el dissenyador Karl Lagerfeld té el que probablement és el gat més mimat del món perquè té dues mainaderes particulars. Goethe una vegada va escriure un poema des de la perspectiva del gat content de les moixaines dels humans. Demano disculpes als lletraferits per la ràpida traducció matussera dels darrers versos que diuen:
“ sie stammeln und lallen und
huldigen mir.
Liebkosen mir glücklich Bauch, Ohrchen und Tatz.
Ich wälte es wieder. Das Leben der Katz”
Traduïts aquests versos vindrien a dir:
“barbotegen i balbucegen i
em veneren.
M’acaronen contents la panxa, les orelletes i les potes.
En una altra ocasió també l’hagués triat: la vida del gat”
De gats jo no en soc experta encara. Sé que el meu primer contacte amb un gat va ser a Berlín i va ser la gateta que em va adoptar a mi. Durant el confinament em vaig enamorar tant del gat de la meva parella, el Pablo que vaig decidir adoptar-ne un de meu. Vaig passar mesos mirant la pàgina de Gats de Gràcia per trobar el candidat ideal. Un dia vaig veure la foto del Safrà i el vaig anar a conèixer. Ja no va estar-se gaire més dies a Farigats perquè el vaig adoptar.
No tinc una explicació científica per aclarir per quin motiu el Safrà m’ha ajudat a equilibrar la meva vida. Només sé que quan tinc molt estrès i arribo a casa i el veig a ell se’m passen tots els mals. Tan sols m’inquietava una cosa: que el meu peludet estigués a casa sol masses hores quan jo soc a la feina. Vaig parlar altre cop amb gats de Gràcia i finalment em van oferir la possibilitat d’adoptar un cadellet per tal que el Safrà el veiés créixer i l’acceptés com un membre més de la nostra família. El resultat ha estat la felicitat multiplicada per dos perquè ara sé que quan marxo no deixo sol a ningú i quan torno tinc dos felins adorables que cerquen la meva companyia.
Si són o no màgics no us ho puc assegurar científicament però a mi em sembla que la meva quotidianitat és infinitament menys feixuga des de que els tinc amb mi.
Per si agafeu gust als gats us he penjat unes fotos del Safrà, a qui els que seguiu el blog ja coneixeu, i el petit de la família: El Sugus.
Us deixo amb la recomanació de que poseu un gat a les vostres vides i que si decidiu fer-ho, opteu per un gat d’una protectora. Són animals infinitament agraïts que necessiten una oportunitat i que esperen famílies que els sàpiguen estimar.
Bona setmana a tots!

—

Gràcies Mariona per aqesta bonica carta! podeu llegir escrits com aquest i altres a la seva pagina web personal: https://marionamar.com/

La entrada carta d’una adoptant: «ELS GATS I ELS HUMANS: UN VINCLE ANCESTRAL.» per Mariona Martín se publicó primero en Gats de Gràcia.

Bienvenido a WordPress. Esta es tu primera entrada. Edítala o bórrala, ¡luego empieza a escribir!